martes, 7 de octubre de 2014

Voluntariat del Mundial de patinatge 2014

Com molts sabeu (jaja, mentira) estic fent de voluntària al mundial de patinatge. ¡Es guai! Jo tinc el torn de matí i vaig dormida durant tot el dia (més o menys), però és el millor horari ja que després tens la resta del dia lliure.

I vinc a esriure aquí no perquè digueu "oh mira que maca, que es voluntària" sino per totes les anècdotes que em passen per allà. Abans que res, us explicaré la meva situació. Jo estic controlant una porta. Ara no pot passar ningú, però hi havia alguns dies que si que ho podien fer. I caos. Perque tothom creu que té pas lliure per allà, però no. A més, també depèn de les ordres del dia: un dia es sortida lliure pero no pot entrar ningú, un altre necessito veure l'acreditació... i així. Depen del dia. Els entrenadors no s'ho aprenenen i jo menys.

Es veu que un dia hi havia alguns que es colaven per una altra porta i entraven sense haber fet el check-in. Primer de tot, un aplaudiment pels entrenadors amb presses. I un segon fort aplaudiment per un entrenador que em va dir que volia entrar per allà, pero que es quedava dos minuts a fora fumant. Senyor, en aquests dos minuts mentre fuma, vagi a fer el check-in, que no li costa gens. En fi.

Poc després una noia volia entrar. Em sonava haber-la vist, però m'havia d'assegurar que anva acreditada. Li vaig demanar i va començar a buscar l'acreditació com una boja pel bolso, i al girar-se per veure si li havia caigut al terra... la tenia enganxada a la corretja del bolso, per darrera. I les dos rient, va ser divertit.

També hi ha molta gent que es queixa de les portes. Un americà em va dir, correctament, que per allà es podia sortir però no entrar. I va comentar, com qui no vol la cosa, que ara ja havien de tornar cap a casa. Bien. I també la mexicana, que al dir-li que avui ja no es pot passar, que hauriem de revelar-nos. "¡Rebélense!".

I un espanyol (espanyols, italians i argentins són els pitjors; fan lo que volen) volia entrar així que l'he anat a obrir per dir-li que millor per l'altra porta. "¡Es que me estoy meando!" m'ha dit, movent-se neguitós per entrar corrents al lavabo. "¡Pues ve por las escaleras, que aquí no hay baño!" i ha marxat corrents, pobret. Si jo l'entenc, pero es que hauria d'haver pujat per les escales igual... (i si volia colar-se l'excusa no li ha servit ).


A part d'això, també serveixo de traductora al que està a l'entrada dels patinadors... sobretot per dir als entrenador que s'han de posar més enllà de les taules del jutges. Alguns fan cas i altres suden de tu, però avui li he dit a un americà que m'ha mirat amb cara super seria i m'ha dit "NO". M'he quedat super pillada i em sembla que li he fet ullets, perquè poc després s'ha posat a riure i m'ha dit que ja anava.

He tingut més o menys una anècdota d'aquestes cada dia, però ara ja no me'n recordo, jo.
De totes maneres, ho estic disfrutant molt, els organitzadors són tots molt amables i tenim menjar i beguda gratis *w* I transport gratis també!Com molts sabeu (jaja, mentira) estic fent de voluntària al mundial de patinatge. ¡És guai! Jo tinc el torn de matí i vaig adormida durant tot el dia (més o menys), però és el millor horari, ja que després tens la resta del dia lliure.

I vinc a escriure aquí no perquè digueu "oh mira que maca, que és voluntària" sinó per totes les anècdotes que em passen per allà. Abans que res, us explicaré la meva situació. Jo estic controlant una porta. Ara no pot passar ningú, però hi havia alguns dies que sí que ho podien fer. I caos. Perquè tothom creu que té pas lliure per allà, però no. A més, també depèn de les ordres del dia: un dia és sortida lliure però no pot entrar ningú, un altre necessito veure l'acreditació... i així. Depèn del dia. Els entrenadors no ho aprenen i jo menys.

Es veu que un dia hi havia alguns que es colaven per una altra porta i entraven sense haver fet el check-in. Primer de tot, un aplaudiment pels entrenadors amb presses. I un segon fort aplaudiment per un entrenador que em va dir que volia entrar per allà, però que es quedava dos minuts a fora fumant. Senyor, en aquests dos minuts mentre fuma, vagi a fer el check-in, que no li costa gens. En fi.

Poc després una noia volia entrar. Em sonava haver-la vist, però m'havia d'assegurar que anava acreditada. Li vaig demanar i va començar a buscar l'acreditació com una boja pel bolso, i en girar-se per veure si li havia caigut a terra... la tenia enganxada a la corretja del bolso, per darrere. I les dues rient, va ser divertit.

També hi ha molta gent que es queixa de les portes. Un americà em va dir, correctament, que per allà es podia sortir però no entrar. I va comentar, com qui no vol la cosa, que ara ja havien de tornar cap a casa. Bien. I també la mexicana, que al dir-li que avui ja no es pot passar, que hauríem de revelar-nos. "¡Rebélense!".

I un espanyol (espanyols, italians i argentins són els pitjors; fan el que volen) volia entrar així que l'he anat a obrir per dir-li que millor per l'altra porta. "¡Es que me estoy meando!" m'ha dit, movent-se neguitós per entrar corrents al lavabo. "¡Pues ve por las escaleras, que aquí no hay baño!" i ha marxat corrents, pobret. Si jo l'entenc, però es que hauria d'haver pujat per les escales igual... (i si volia colar-se, l'excusa no li ha servit).

A part d'això, també serveixo de traductora al que està a l'entrada dels patinadors... sobretot per dir als entrenadors que s'han de posar més enllà de les taules dels jutges. Alguns fan cas i altres passen de tu, però avui li he dit a un americà que m'ha mirat amb cara super seria i m'ha dit "NO". M'he quedat super pillada i em sembla que li he fet ullets, perquè poc després s'ha posat a riure i m'ha dit que ja anava.

He tingut més o menys una anècdota d'aquestes cada dia, però ara ja no me'n recordo, jo.
De totes maneres, ho estic gaudint molt, els organitzadors són tots molt amables i tenim menjar i beguda gratis *w* I transport gratis també!

No hay comentarios:

Publicar un comentario