martes, 14 de octubre de 2014

El fútbol: ¿un deporte o un negocio?

El fúbtol puede ser un deporte o un negocio, según como se mire y depende mucho de la categoría en la que se juegue.

En principio, todo el mundo ve el fútbol como un deporte internacional, conocido por todos. Un deporte con sus reglas, que implica esfuerzo, formado por once jugadores y que se juega con un balón.

En las categorías inferiores es un deporte, ya que se juega por diversión, compitiendo un equipo contra otro, sin dinero de por medio. Pero si la categoría es mayor y entra en un entorno internacional o que se emite en medio de comunicación es algo muy diferente, ya que los jugadores trabajan al jugar y cobran por ello. Por tanto hay dinero de por medio, y así hace que el fútbol sea un negocio. Cuanto más importante sea el equipo, más grande es el negocio. Por ejemplo el Madrid o el Barcelona mueven grandes cantidades de dinero en traspasos y sueldos de los jugadores. También es un negocio el "merchandising":  camisetas del equipo, banderitas, bufandas... que compran los aficionados y dan unos grandes beneficios a los clubes.

Para concluir podemos decir que cuando hay dinero de por medio, el deporte queda en un segundo plano.



Esta es una redacción que escribí en segundo de bachillerato, expresando mi opinión sobre el fútbol. Saqué un 9 (yay!) y la profe la usó como ejemplo de buena redacción. Aunque tenía límite de palabras y no me expresé bien, pero parece que se entendió lo que quería decir <3

viernes, 10 de octubre de 2014

Dulce hada

A mi querida y dulce amada hada
eres tú lo único que quiero. Quiero
tu pelo acariciar espero, pero
te noto tan tan distanciada, hada.

No seas tan desconfiada, hada,
algo con lo que desespero, pero
a pesar de eso te quiero. Quiero
por siempre tenerte mimada, hada.

Que sepas que la noche oscura cura
el tiempo estando separadas, hadas
que pasean por mi estómago. Mago

que huele tu frescura cura
mis horas abandonadas; hadas
mientras todo lo que deshago, hago.

martes, 7 de octubre de 2014

Voluntariat del Mundial de patinatge 2014

Com molts sabeu (jaja, mentira) estic fent de voluntària al mundial de patinatge. ¡Es guai! Jo tinc el torn de matí i vaig dormida durant tot el dia (més o menys), però és el millor horari ja que després tens la resta del dia lliure.

I vinc a esriure aquí no perquè digueu "oh mira que maca, que es voluntària" sino per totes les anècdotes que em passen per allà. Abans que res, us explicaré la meva situació. Jo estic controlant una porta. Ara no pot passar ningú, però hi havia alguns dies que si que ho podien fer. I caos. Perque tothom creu que té pas lliure per allà, però no. A més, també depèn de les ordres del dia: un dia es sortida lliure pero no pot entrar ningú, un altre necessito veure l'acreditació... i així. Depen del dia. Els entrenadors no s'ho aprenenen i jo menys.

Es veu que un dia hi havia alguns que es colaven per una altra porta i entraven sense haber fet el check-in. Primer de tot, un aplaudiment pels entrenadors amb presses. I un segon fort aplaudiment per un entrenador que em va dir que volia entrar per allà, pero que es quedava dos minuts a fora fumant. Senyor, en aquests dos minuts mentre fuma, vagi a fer el check-in, que no li costa gens. En fi.

Poc després una noia volia entrar. Em sonava haber-la vist, però m'havia d'assegurar que anva acreditada. Li vaig demanar i va començar a buscar l'acreditació com una boja pel bolso, i al girar-se per veure si li havia caigut al terra... la tenia enganxada a la corretja del bolso, per darrera. I les dos rient, va ser divertit.

També hi ha molta gent que es queixa de les portes. Un americà em va dir, correctament, que per allà es podia sortir però no entrar. I va comentar, com qui no vol la cosa, que ara ja havien de tornar cap a casa. Bien. I també la mexicana, que al dir-li que avui ja no es pot passar, que hauriem de revelar-nos. "¡Rebélense!".

I un espanyol (espanyols, italians i argentins són els pitjors; fan lo que volen) volia entrar així que l'he anat a obrir per dir-li que millor per l'altra porta. "¡Es que me estoy meando!" m'ha dit, movent-se neguitós per entrar corrents al lavabo. "¡Pues ve por las escaleras, que aquí no hay baño!" i ha marxat corrents, pobret. Si jo l'entenc, pero es que hauria d'haver pujat per les escales igual... (i si volia colar-se l'excusa no li ha servit ).


A part d'això, també serveixo de traductora al que està a l'entrada dels patinadors... sobretot per dir als entrenador que s'han de posar més enllà de les taules del jutges. Alguns fan cas i altres suden de tu, però avui li he dit a un americà que m'ha mirat amb cara super seria i m'ha dit "NO". M'he quedat super pillada i em sembla que li he fet ullets, perquè poc després s'ha posat a riure i m'ha dit que ja anava.

He tingut més o menys una anècdota d'aquestes cada dia, però ara ja no me'n recordo, jo.
De totes maneres, ho estic disfrutant molt, els organitzadors són tots molt amables i tenim menjar i beguda gratis *w* I transport gratis també!Com molts sabeu (jaja, mentira) estic fent de voluntària al mundial de patinatge. ¡És guai! Jo tinc el torn de matí i vaig adormida durant tot el dia (més o menys), però és el millor horari, ja que després tens la resta del dia lliure.

I vinc a escriure aquí no perquè digueu "oh mira que maca, que és voluntària" sinó per totes les anècdotes que em passen per allà. Abans que res, us explicaré la meva situació. Jo estic controlant una porta. Ara no pot passar ningú, però hi havia alguns dies que sí que ho podien fer. I caos. Perquè tothom creu que té pas lliure per allà, però no. A més, també depèn de les ordres del dia: un dia és sortida lliure però no pot entrar ningú, un altre necessito veure l'acreditació... i així. Depèn del dia. Els entrenadors no ho aprenen i jo menys.

Es veu que un dia hi havia alguns que es colaven per una altra porta i entraven sense haver fet el check-in. Primer de tot, un aplaudiment pels entrenadors amb presses. I un segon fort aplaudiment per un entrenador que em va dir que volia entrar per allà, però que es quedava dos minuts a fora fumant. Senyor, en aquests dos minuts mentre fuma, vagi a fer el check-in, que no li costa gens. En fi.

Poc després una noia volia entrar. Em sonava haver-la vist, però m'havia d'assegurar que anava acreditada. Li vaig demanar i va començar a buscar l'acreditació com una boja pel bolso, i en girar-se per veure si li havia caigut a terra... la tenia enganxada a la corretja del bolso, per darrere. I les dues rient, va ser divertit.

També hi ha molta gent que es queixa de les portes. Un americà em va dir, correctament, que per allà es podia sortir però no entrar. I va comentar, com qui no vol la cosa, que ara ja havien de tornar cap a casa. Bien. I també la mexicana, que al dir-li que avui ja no es pot passar, que hauríem de revelar-nos. "¡Rebélense!".

I un espanyol (espanyols, italians i argentins són els pitjors; fan el que volen) volia entrar així que l'he anat a obrir per dir-li que millor per l'altra porta. "¡Es que me estoy meando!" m'ha dit, movent-se neguitós per entrar corrents al lavabo. "¡Pues ve por las escaleras, que aquí no hay baño!" i ha marxat corrents, pobret. Si jo l'entenc, però es que hauria d'haver pujat per les escales igual... (i si volia colar-se, l'excusa no li ha servit).

A part d'això, també serveixo de traductora al que està a l'entrada dels patinadors... sobretot per dir als entrenadors que s'han de posar més enllà de les taules dels jutges. Alguns fan cas i altres passen de tu, però avui li he dit a un americà que m'ha mirat amb cara super seria i m'ha dit "NO". M'he quedat super pillada i em sembla que li he fet ullets, perquè poc després s'ha posat a riure i m'ha dit que ja anava.

He tingut més o menys una anècdota d'aquestes cada dia, però ara ja no me'n recordo, jo.
De totes maneres, ho estic gaudint molt, els organitzadors són tots molt amables i tenim menjar i beguda gratis *w* I transport gratis també!