Voluntariat del Mundial de patinatge 2014

Com molts sabeu (jaja, mentira) estic fent de voluntària al mundial de patinatge. ¡Es guai! Jo tinc el torn de matí i vaig dormida durant tot el dia (més o menys), però és el millor horari ja que després tens la resta del dia lliure.

I vinc a esriure aquí no perquè digueu "oh mira que maca, que es voluntària" sino per totes les anècdotes que em passen per allà. Abans que res, us explicaré la meva situació. Jo estic controlant una porta. Ara no pot passar ningú, però hi havia alguns dies que si que ho podien fer. I caos. Perque tothom creu que té pas lliure per allà, però no. A més, també depèn de les ordres del dia: un dia es sortida lliure pero no pot entrar ningú, un altre necessito veure l'acreditació... i així. Depen del dia. Els entrenadors no s'ho aprenenen i jo menys.

Es veu que un dia hi havia alguns que es colaven per una altra porta i entraven sense haber fet el check-in. Primer de tot, un aplaudiment pels entrenadors amb presses. I un segon fort aplaudiment per un entrenador que em va dir que volia entrar per allà, pero que es quedava dos minuts a fora fumant. Senyor, en aquests dos minuts mentre fuma, vagi a fer el check-in, que no li costa gens. En fi.

Poc després una noia volia entrar. Em sonava haber-la vist, però m'havia d'assegurar que anva acreditada. Li vaig demanar i va començar a buscar l'acreditació com una boja pel bolso, i al girar-se per veure si li havia caigut al terra... la tenia enganxada a la corretja del bolso, per darrera. I les dos rient, va ser divertit.

També hi ha molta gent que es queixa de les portes. Un americà em va dir, correctament, que per allà es podia sortir però no entrar. I va comentar, com qui no vol la cosa, que ara ja havien de tornar cap a casa. Bien. I també la mexicana, que al dir-li que avui ja no es pot passar, que hauriem de revelar-nos. "¡Rebélense!".

I un espanyol (espanyols, italians i argentins són els pitjors; fan lo que volen) volia entrar així que l'he anat a obrir per dir-li que millor per l'altra porta. "¡Es que me estoy meando!" m'ha dit, movent-se neguitós per entrar corrents al lavabo. "¡Pues ve por las escaleras, que aquí no hay baño!" i ha marxat corrents, pobret. Si jo l'entenc, pero es que hauria d'haver pujat per les escales igual... (i si volia colar-se l'excusa no li ha servit ).


A part d'això, també serveixo de traductora al que està a l'entrada dels patinadors... sobretot per dir als entrenador que s'han de posar més enllà de les taules del jutges. Alguns fan cas i altres suden de tu, però avui li he dit a un americà que m'ha mirat amb cara super seria i m'ha dit "NO". M'he quedat super pillada i em sembla que li he fet ullets, perquè poc després s'ha posat a riure i m'ha dit que ja anava.

He tingut més o menys una anècdota d'aquestes cada dia, però ara ja no me'n recordo, jo.
De totes maneres, ho estic disfrutant molt, els organitzadors són tots molt amables i tenim menjar i beguda gratis *w* I transport gratis també!Com molts sabeu (jaja, mentira) estic fent de voluntària al mundial de patinatge. ¡És guai! Jo tinc el torn de matí i vaig adormida durant tot el dia (més o menys), però és el millor horari, ja que després tens la resta del dia lliure.

I vinc a escriure aquí no perquè digueu "oh mira que maca, que és voluntària" sinó per totes les anècdotes que em passen per allà. Abans que res, us explicaré la meva situació. Jo estic controlant una porta. Ara no pot passar ningú, però hi havia alguns dies que sí que ho podien fer. I caos. Perquè tothom creu que té pas lliure per allà, però no. A més, també depèn de les ordres del dia: un dia és sortida lliure però no pot entrar ningú, un altre necessito veure l'acreditació... i així. Depèn del dia. Els entrenadors no ho aprenen i jo menys.

Es veu que un dia hi havia alguns que es colaven per una altra porta i entraven sense haver fet el check-in. Primer de tot, un aplaudiment pels entrenadors amb presses. I un segon fort aplaudiment per un entrenador que em va dir que volia entrar per allà, però que es quedava dos minuts a fora fumant. Senyor, en aquests dos minuts mentre fuma, vagi a fer el check-in, que no li costa gens. En fi.

Poc després una noia volia entrar. Em sonava haver-la vist, però m'havia d'assegurar que anava acreditada. Li vaig demanar i va començar a buscar l'acreditació com una boja pel bolso, i en girar-se per veure si li havia caigut a terra... la tenia enganxada a la corretja del bolso, per darrere. I les dues rient, va ser divertit.

També hi ha molta gent que es queixa de les portes. Un americà em va dir, correctament, que per allà es podia sortir però no entrar. I va comentar, com qui no vol la cosa, que ara ja havien de tornar cap a casa. Bien. I també la mexicana, que al dir-li que avui ja no es pot passar, que hauríem de revelar-nos. "¡Rebélense!".

I un espanyol (espanyols, italians i argentins són els pitjors; fan el que volen) volia entrar així que l'he anat a obrir per dir-li que millor per l'altra porta. "¡Es que me estoy meando!" m'ha dit, movent-se neguitós per entrar corrents al lavabo. "¡Pues ve por las escaleras, que aquí no hay baño!" i ha marxat corrents, pobret. Si jo l'entenc, però es que hauria d'haver pujat per les escales igual... (i si volia colar-se, l'excusa no li ha servit).

A part d'això, també serveixo de traductora al que està a l'entrada dels patinadors... sobretot per dir als entrenadors que s'han de posar més enllà de les taules dels jutges. Alguns fan cas i altres passen de tu, però avui li he dit a un americà que m'ha mirat amb cara super seria i m'ha dit "NO". M'he quedat super pillada i em sembla que li he fet ullets, perquè poc després s'ha posat a riure i m'ha dit que ja anava.

He tingut més o menys una anècdota d'aquestes cada dia, però ara ja no me'n recordo, jo.
De totes maneres, ho estic gaudint molt, els organitzadors són tots molt amables i tenim menjar i beguda gratis *w* I transport gratis també!

Les botigues mones de Reus (I)

A mi sempre m'han agradat les coses mones... sempre! I quan anava a Donosti a veure la meva parella m'adonava que hi havia moltes coses mones (Ah, la tenda de llums... T_T) Però avui he descobert que a Reus, també n'hi ha.

I amb coses mones no em refereixo només a decoració, sino també de coses d'scrapbooking, costura i rebosteria. És possible que aquest any hi hagi hagut un boom en totes aquestes tendències. No és que m'importi massa, així no tinc tants problemes per trobar coses ni demanar-les per internet (perruques :_D). Així que he decidit que faré una llista amb totes aquestes tendes mones que conec i fer-los-hi una mica de publicitat (tot i que casi no tingui visites al blog.) 

Bé, doncs aquesta entrada la dedicaré a scrapbooking (encara que hi ha tendes amb decoració també).

~ Fil d'Or

Bé, aquí hi pot haver una confusió. La qüestió es que hi ha dos fils d'or: un especialitzat en costura (cintes, patchwork...) i l'altre en scrapbooking i llanes. Avui us parlaré d'aquest, perque és al que més vaig últimament :P El primer està a un carrer més principal prop del condesito, i l'altra al carrer que hi ha just al davant, el carrer dels Recs.

Aquí venen llanes de tots tipus i colors (menys llana feltre :c ), però a mi això poc m'interessa (de moment, lol). Aquí tenen de tot referent al scrap (bueno, totes tenen de tot xD) i aquests dies (gener del 2014) fan descompte del 40% en alguns articles de nadal. Jo hi he anat i m'he firat amb un paper vermellós i unes banderetes super cuques que utilitzaré pròximament <3

No sé perquè però crec que aquesta és la meva tenda preferida d'scrapbooking, perque és petita i acollidora.

~ Bambola, casa creativa

Bambola està totalment especialitzada en scrapbooking. No es la tenda més gran del món, pero està plena de coses d'scrap.

I amb plena vull dir plena. El primer cop que vaig anar allà va ser com: wow. He canviat de ciutat després de passar la porta? No pensava que en una tenda de Reus (Reus! No Barcelona, Reus!) hi pugués haver tan material com allà. Us poso la foto perquè en serio, és impressionant.

Només entrat allà es que no sabia on mirar. Què miro? Papers? Sellos?vtintes? Enganxines? Troqueladores? En serio, no sabia què mirar. I encara quan hi vaig, em quedo embobada i al final no miro ni faig res. Si algun dia vaig i deixa de passar-me això ( i tinc diners, clar) possiblement compri material per fer un àlbum sencer. O dos. O quatre.

~ Coté Sud
Coté Sud. Oh, coté sud. És una tenda petita, petita, però fa anys que està a Reus. I es taaan mona! Només cal que mireu la web. Es super cuca! Doncs com la web és la tenda real: un amor.

Té un mini apartat d'scrapbooking (fa uns mesos estaven a meitat de preus els papers!): papers, enganxines i washi tape. Tot i que la majoria de coses que hi ha són de decoració. Però crec que la tenda té com un filtre de que si algo no és mono, no pot vendre's allà. Perquè en serio, no hi ha res que puguis dir què lleig.

~ 7detemps
aquí tenim una altra petita tenda semblant a Coté sud, també petiteta i adorable. Aquí tenen també cosetes de decoració però també galetes decorades (crec), punts de llibres, tasses... a més, una col·lecció super chachi de Mr. Wonderful. Allà també hi havia coses d'scrap, com troqueladores, segells i algun washitape. En un raconet hi havia descomptes en coses scrap otulet (Nadal en aquests moments). I també tenien camisetes! No les vaig mirar molt perquè sóc molt especial amb la roba, però eren molt mones també!

~ La prestatgeria
Aquesta és una botiga curiosa. Aquí hi ha varietat de coses, des de bufandes fins a bolsos fets de fusta (omglob). Aquesta tenda consisteix en que "llogues" un prestatge. Depèn de lo gran que sigui cada un, té un preu o altre. Allà posen els teus productes. És com un intermediari. Però és bastant útil per donar-te a conèixer si només vens per internet. Jo la vaig trobar molt mona!

A més, tot el que hi ha allà està fet a mà, i comprant allà segur que afavoreixes a alguna d'aquests petits negocis que amb tant d'amor fan les coses.

I per avui és tot! Espero que us hagi servit d'alguna cosa, i si feu manualitats o scrap o simplement voleu decorar la vostra casa una mica i viviu prop de Reus o veniu a estiuejar a  aquí, no us oblideu de visitar-les! Tot i que no us asseguro que acabeu amb les mans buides... :P